A Giuseppe Mazzini
Nun tenìve ankòra ‘e ppìle ‘nfàcce
e a Génwa passjàve, rìnt’o pwòrte;
ève ll’òr’e qwànn’o sòle se ne kàcce
e rrùsse s’arrepòsa tùtt’asswòrte.
A ‘o fjanke te parlàva mammarélla,
paràve ‘mmòkka, kòm’a ‘nu skulàre,
kòm’a sémpe te facév’a lezjuncélla,
te rinfrankàva ‘a brèzza de lu màre.
‘Mpònt’a rìva ‘nu ghrwòsse bastiménte
se jègn’e tànta ggénte puverélla;
a kka e a llà ‘e chjàgnere se sénte,
‘a luntàne se salùta ku ‘a manèlla.
‘Nu làgne te s’affòssa rìnt’o kòre
e p’e spàlle te sàlle kòm’a vvjénte,
qwànne vìte màmme, fràt’e sòre
turmentàt’e làkrem’e llamjénte.
A mammarélla tòja tu addimànne
ki so’ kèlle perzòne sfurtunàte,
pekkè e addò nzégna se ne vànne,
kòme se ‘a kàsa fùssere kaccjàte.
‘A vécchja, kòme fùsse ‘na maéstra,
ògne kkòs’è kèlla ggènte t’arrakkònta:
sull’Italia t’aràpe ‘na fenéstra,
k’àll’àte kanuscénze vèn’agljònta.
Te dìce ka so’, kille, Karvùnàre:
p’a libbertà e p’a pàtrja ànne luttàte;
stànne perdénn’e kkòs’assàje chjù kàre:
luntàne dall’Italje so’ purtàte.
Ku ppèn’askùte ‘sti pparòle amàre,
‘o sànghe sàlle ‘nkàpe kòmm’a mmàje
e ggjùre ‘nkòpp’e kkòse k’àje chjù kàre:
Kòntr’àll’Austria fìn’a mòrte luttarràje.
Pùre tu addevjénte Karbunàre,
patrjòt’e luttatòr’appassjunàte;
qwànne pàrle, ‘nu Dìglje a tùtte pàre,
ognùn’a vvòkk’apèrta sta ‘nkantàte.
E sùbbete, decise e reselùte,
p’e patrjòte fàje n’àta Sucjetà:
“L’Itàlja Giòvene”, e, qwànte so’ venùte!
Da tùtt’e ppàrte te stànn’a osannà!
Sémpe sérje, a llùtte stàje vestùte,
prjétek’e pàtrja, giustizia e llibbertà;
‘a mikrazìglja è ‘nu prèmje dovùte
p’a ggènte ka se sàp’arrevultà.
A kka e a llà l’Italj’e tùtt’o mùnne
‘e bbòtte fànne ‘na rivoluzjòne;
‘o stranjére sta jénne qwàs’a ffùnne,
‘o pòpele sta tùtt’in unjòne.
A Parigi, a Ròm’e a Milàne,
‘a rivòlta pe’ tùtte fa kappòtte,
a nòme di Mazzini, chjàne chjàne,
pe’ tùtt’è skuppjàt’o Qwarantòtte.
‘O nemìqwe però è tròppe fòrte
e pok’ unìti stànne gl’Italiane;
‘a debbulèzza e ppùr’a malascjòrte
ògne kkòsa fànne pérde chjàne chjàne.
Làsse Ròma e p’o mùnne vàje fejùne
e nun te stànke màj’e pretekà;
ma ‘a guida della lòtta pe’ ognune
a Cavùrre e Vittòrj’édda passà.
E akkussì, pe ‘na vìglia inaspettata,
‘a Munarchìja arrìv’all’Unità
e ‘a Repùbblika, pe se verè realizzata,
nuvant’ànn’ankòr’èdd’aspettà.
Ma sénz’e te l’Italje ‘nze facèva;
‘nze putèva ‘o nemìqw’a kka kaccjà.
Sènz’e te, ki ggjòvene màje jèva,
a murì pe ‘a pàtrja e ‘a libbertà?
Silvio F
